Dibuixades, convivien juntes dins un equilibri espontani, cercles, quadrats, triangles... més petits, més grans... barrejant-se, capgirant-se.... També va aparèixer la juganera i trapella línia, que jugava amb totes les formes i els hi feia pessigolles, fins i tot a ella mateixa.
Tots i totes vivien contents! Però, com que veien els nens i nenes i les seves famílies tant macos i maques amb els seus vestits de colors, les formes també volien vestir-se de colors, no parlaven però tothom ho va saber.
I vet a qui que al cap d´un instant tots els colors de l´arc de sant Martí varen aparèixer sobre la taula, i tots els nens i nenes i les seves famílies varen començar a barrejar colors i més colors i a pintar formes i més formes, fins que tothom va tenir el vestit que volia, i ara cada dia, encara que sigui feiner, amb tant de color al pati, sembla que sempre sigui festa.
 |
| Mural |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada